El Massís del Montnegre-Corredor forma part de Serralada litoral catalana, a les comarques del Maresme, Vallès Oriental i la Selva. El Montnegre comprèn la part d’aquesta serralada que va des de la desembocadura de la Tordera fins a la riera de Vallgorguina. El Corredor la que s’estén d’aquesta riera fins a la d’Argentona.
Una gran part del Massís (46% de la seva superfície forestal) es troba definida com a Parc per la Diputació de Barcelona i forma part de la Xarxa Natura 2000 sota la denominació de Serres del Litoral Septentrional.
El Montnegre sobrepassa lleugerament el 750 metres d’altitud, i és una muntanya abrupte amb pendents superiors al 60% en les zones més altes, mentre que el Corredor arriba gairebé els 640 metres i té un relleu més suau i accessible. El substrat és silici i presenta un clima mediterrani suau.
Totes dues muntanyes comparteixen una vegetació en la que l’alzina, l’alzina surera i el pi pinyer són dominants, més abundants les dues primeres als vessants interiors i les darreres als marítims i formant majoritàriament boscos mixtes. Fileres de verns, plàtans i pollancres dibuixen les rieres quan es miren a vista d’ocell, i zones de castanyers i de roures verdegen en les zones altes del Montnegre. També hi són presents altres espècies de frondoses esporàdiques de qualitat que trobem de tant en tant com el cirerer, el server i la moixera de pastor. Es tracta d’un massís amb una important superfície arbrada (28.300 ha) havent-hi tant sols un 12% d’espais oberts (conreus i pastures) els quals es concentren a les proximitats dels torrents.
El Massís es troba envoltat d’espais urbanitzats amb una alta densitat de població (més de 300.000 habitants concentrats especialment a les zones costaneres), per zones industrials i eixos viaris importants. D’aquesta manera, la major part dels boscos del massís es consideren periurbans. Tot i això a l’interior del Massís la població es distribueix en cases aïllades o petits grups de cases.
Amb tot al Montnegre-Corredor trobem dues vessants molt diferenciades:
